365 Fiction Bites

A la meva nena petita res no li fa por. Mai ha sentit cap esglai. Els seus reflexos i la seva psique estan perfectament bé, té responses naturals físiques al fred inesperat o a la calor extrema de la llum. Nomès és que no pot sentir por.

D'alguna manera si és podria dir que és un assumpte d'origen físic, ja que és cega. És clar, doncs, que, com que no pot veure, no pot tenir por de la foscor. I, si ho penses bé, la foscor és el que constitueix tot allò que ens fa por. Tot el que desconeixem o que no entenem, és com un núvol fosc que ens ennuvola el cel i ens tapa la llum.

Llavors, té sentit, que la meva nena petita sigui immune a la por. No té el punt de partida del que constituïx tot el que podria fer-li por, o, millor dit, tot el que coneix, ho coneix en la foscor. ¿Per què hauria de tenir por del que coneix millor?